No ho sé com s´ho fa la gent per tal de tenir amics! jo, pràcticament que ja no em queda cap, i ja no en sé fer de nous, ni aci mateix al poble on ja porte vivint tres anys llargs, ni tampoc a l´internet; me n´he fet vell, o si més no, me n´estic fent! També l´existència que he hagut de portar durant els últims anys de la meua vida no han estat precissament els més adequats com per establir relacions socials duradores; tard o d´hora he hagut de marxar a la recerca d´un altre mitjà de vida de l´indret on en un principi potser m´hauria agradat de romandre´n; és cert també que el meu físic i la meua butxaca m´han fotut molt sovint; i ara com que he agafat de fa anys aquest complexe que no sé m´acut com anomenar-lo, de que em fa vergonya - o fins i tot, por- d´atansar-me a la gent que no conec, i suporte mol malament les mirades "crítiques" de la gent encara que a primer cop d´ull semble que no m´afecten gens, doncs, tampoc, ni per aquest mitjà que és l´internet m´atrevesc a voler fer d´amics; ni de fotos meues personals vull pujar-ne! No vull que ningú desconegut puga veure´m talment sóc; ja en tinc prou d´haver d´eixir al carrer per necessitat i veure que no em miren precissament pel meu físic. Quan hom diu que la bellesa del cos no té massa importància, això queda mol bé, però la realitat és ben diferent!. Ja veus, que ni vull ficar-me en cap xat, perquè senzillament em fa vergonya de dir no sols l´edat que ja tinc, sinó a més, que algú em demane una foto per tal de coneixe´m!
Sé que hui, no és un dia dels millors per a mi, i no vull dir amb això que els altres dies siguen gens bons; però talment m´estan passant les coses, hui encara em sent molt més fotut que de costum.
Definitivament, no tinc més remei que recloure´m en mi mateix, i esperar-me a que vagen passant els dies, els mesos i els anys...que de tota manera ja no deuen ser molts atès l´edat que ja tinc i la malaltia crònica que patesc.
Ja ho sé! sóc desmanyotat i indisciplinat; comence una cosa i no tinc voluntat d´acabar-la; em descoratge fàcilment davant problemes que potser no tindrien massa importància si no fora perquè aquests problemes se´m solen tirar al damunt massa sovintment i en els moments tot just que menys preparat em sent com per a afrontar-los. Bé, potser no tinc ja remei, i aquesta és sense dubte una de les causes per la qual tantes vegades com m´havia proposat d´escriure un bloc amb un mínim de coherència i constància, tantes vegades com he hagut d´abandonar -tot i que a contracor la major part de les vegades- això i la meua inexperiència, per no dir que també la meua ignorància i cultura informàtiques, hi han contribuït i força al meu descoratjament a l´hora de voler escriure un bloc; si a més a més, mai no he tingut massa clar què és d´allò que vull parlar-ne.
Bé, ho intentarem una altra vegada més, si més no!
Sé que tinc algunes coses interessants a dir encara que no me les vulga llegir ningú; això no em preocupa gens ni massa; la qüestió és que m´agradaria de poder escriure com sempre m´ha agradat de fer-ho encara que fins ara sempre haja fracassat en els meus intents; també la realitat que m´ha tocat viure no m´ha permès cap possibilitat de realitzar-me en aquest camp. Ja veurem si d´ací endavant sóc capaç almenys d´ésser més constant que no ho sóc!
Com se sol dir, estic fet un autèntic caos pel que fa a l´organització i orde del meu món personal. Solc fer sovint coses que després no me´n recorde on les he desades; després un dia, de sobte, hi apareixen, i llavors el cap se me´n fa un embolic. Això ara a la meua edat se´m fa que ja no té remei. Dic això, perquè darrerament m´he passat dies tot escorcollant on dimonis m´havia deixat la clau d´aquest blog de "La Coctelera" on ja fa prou de temps que me´n vaig subscriure, i de sobte se m´ha obert un esquitx de llum al cap, i me´n recordat que fa uns mesos que vaig haver de formatejar el meu ordinador i moltes de les dades que hi tenia desades les he acabades perdent. Bé, ara sembla que ja he pogut resoldre aquest petit problema. Però tanmateix se m´acut de pensar, - com que tinc ja seixanta anys- si no m´estarà afectant ja l´Alzheimer aquest o com se´n diga (?). I és que si n´ha res que almenys fins ara n´ha estat una de les meues poques virtuts de la qual jo puga gloriejar-me davant els altres, aquesta ha estat la meua memòria, però ja es veu que el pas del temps sempre acaba fent estralls més tard o més d´hora en les nostres miserables vides humanes.
Ara tinc un munt d´idees al cap sobre les quals m´agradaria escriure, però com ja he dit adès; sóc prou indisciplinat i no sé portar un orde de les coses com caldria; potser serà per això que des de ben jove he manifestat aversió per l´orde polític i social establert (?). És veritat; mai no he pogut estar d´acord amb l´Autoritat, i és que de xiquet vaig estar-me reclòs en un d´aquests internats de l´anterior règim polític de -trista memòria per a mi- on anàvem a parar els fills de les misèries de la guerra que feia molt pocs anys hi havia hagut a Espanya, on això d´obeir era un Manament Sagrat. Bé, ara no em voldria esplaiar ara i ací tot evocant aquells temps maleïts com va escriure aquell anomenat escriptor alemany Heinrich Böll -em pense que se´n deia-. Ja n´hi ha gent que sobre això en sap escriure millor que jo, i segurament tenen històries més fotudes i miserables per a contar que no pas jo !
La veritat és que no sé com puc començar aquest blog, ni tampoc si seré capaç de dur-lo a terme - no en tinc gens d´experiència, per no dir-ne cap ! - En principi he de dir que jo, atès la meua formació cultural i política duta a terme entre el carrer, els llibres caiguts a l´atzar a les meues mans de forma "anàrquica" i les influències preses ça i lla al llarg d´uns quants anys de la meua fotuda vida (?); doncs un dia ja llunyà vaig prendre la decisió de comprometre´m a fer servir la llengua "que per natura i per dret em correspon- cada vegada que això em fóra possible (?). Bé, però això no vol dir que jo vulga fer servir aquest blog per parlar d´aquestes qüestions de forma obsesiva, i més en aquests temps que corren tan fotuts segons el meu parer, ací a Espanya on sembla que s´ha obert la veda per part de l´ultranacionalisme espanyol de dretes a la cacera dels "petits nacionalismes" tancats amb pany i clau per la Constitució Espanyola. Jo no em cosidere pas cap polític; sóc algú que m´agrada pensar per mi mateix encara que això fota a més de quatre, i sense cap dubte no estic dispost a que se´m vulga confondre amb una esborradissa taca en l´envitricoll de la masa, que vés per on, sempre és qui acaba rebent tots els cops i els bacs en nom de la Pàtria(?). Continuarà....