llopvell

Sense amics!

2009-01-16T03:07:58+00:00

No ho sé com s´ho fa la gent per tal de tenir amics! jo, pràcticament que ja no em queda cap, i ja no en sé fer de nous, ni aci mateix al poble on ja porte vivint tres anys llargs, ni tampoc a l´internet; me n´he fet vell, o si més no, me n´estic fent! També l´existència que he hagut de portar durant els últims anys de la meua vida no han estat precissament els més adequats com per establir relacions socials duradores; tard o d´hora he hagut de marxar a la recerca d´un altre mitjà de vida de l´indret on en un principi potser m´hauria agradat de romandre´n; és cert també que el meu físic i la meua butxaca m´han fotut molt sovint; i ara com que he agafat de fa anys aquest complexe que no sé m´acut com anomenar-lo, de que em fa vergonya - o fins i tot, por- d´atansar-me a la gent que no conec, i suporte mol malament les mirades "crítiques" de la gent encara que a primer cop d´ull semble que no m´afecten gens, doncs, tampoc, ni per aquest mitjà que és l´internet m´atrevesc a voler fer d´amics; ni de fotos meues personals vull pujar-ne! No vull que ningú desconegut puga veure´m talment sóc; ja en tinc prou d´haver d´eixir al carrer per necessitat i veure que no em miren precissament pel meu físic. Quan hom diu que la bellesa del cos no té massa importància, això queda mol bé, però la realitat és ben diferent!. Ja veus, que ni vull ficar-me en cap xat, perquè senzillament em fa vergonya de dir no sols l´edat que ja tinc, sinó a més, que algú em demane una foto per tal de coneixe´m!

Sé que hui, no és un dia dels millors per a mi, i no vull dir amb això que els altres dies siguen gens bons; però talment m´estan passant les coses, hui encara em sent molt més fotut que de costum.

Definitivament, no tinc més remei que recloure´m en mi mateix, i esperar-me a que vagen passant els dies, els mesos i els anys...que de tota manera ja no deuen ser molts atès l´edat que ja tinc i la malaltia crònica que patesc.

Reinici

2009-01-14T14:42:19+00:00

Ja ho sé! sóc desmanyotat i indisciplinat; comence una cosa i no tinc voluntat d´acabar-la; em descoratge fàcilment davant problemes que potser no tindrien massa importància si no fora perquè aquests problemes se´m solen tirar al damunt massa sovintment i en els moments tot just que menys preparat em sent com per a afrontar-los. Bé, potser no tinc ja remei, i aquesta és sense dubte una de les causes per la qual tantes vegades com m´havia proposat d´escriure un bloc amb un mínim de coherència i constància, tantes vegades com he hagut d´abandonar -tot i que a contracor la major part de les vegades- això i la meua inexperiència, per no dir que també la meua ignorància i cultura informàtiques, hi han contribuït i força al meu descoratjament a l´hora de voler escriure un bloc; si a més a més, mai no he tingut massa clar què és d´allò que vull parlar-ne.
Bé, ho intentarem una altra vegada més, si més no!
Sé que tinc algunes coses interessants a dir encara que no me les vulga llegir ningú; això no em preocupa gens ni massa; la qüestió és que m´agradaria de poder escriure com sempre m´ha agradat de fer-ho encara que fins ara sempre haja fracassat en els meus intents; també la realitat que m´ha tocat viure no m´ha permès cap possibilitat de realitzar-me en aquest camp. Ja veurem si d´ací endavant sóc capaç almenys d´ésser més constant que no ho sóc!

Em desperte hui dissabte ja 16 maig quan ja sol es ben

2008-05-20T02:26:11+00:00

Em desperte hui dissabte ja a 16 de maig quan ja el sol és ben alt al cel, tot i que dir que hui fa sol, és dir-ne massa, puix que la veritat és que el cel apareix a aquestes hores del matí tot enteranyinat de núvols prims, com una boira però que deixa que hi traspue la llum del sol. Tampoc hui tinc res essencial a fer; ja ho sé que hui és dissabte i molta gent aquest dia no sol treballar, però és que jo tampoc treballe la resta de la setmana; estic en atur forçós i supose que d´ací endavant aquesta haurà de ser la meua situació fins que les autoritats competents em vulguen donar la jubilació o la minusvalidesa (?). La veritat és que estic molt emprenyat amb Benestar Social d´aquesta Comunitat dels collons, perquè si després de portar una pròtesi a l´anca dreta, estar-ne mancat de l´ull esquerre, patir-ne una deficiència òptica en l´ull que encara conserve de 8-11 dioptries, i a més, patir d´hepatiti crònica, tan sols que m´han atorgat un 23% de minusvalidesa...(?). Doncs això!. Però no desesperem, encara estic viu i encara sóc capaç de pensar per mi mateix!. No em cal dir que els hi desitge tota mena de mals a aquesta gent, que segons ells, estic encara en bones condicions físiques i mentals per a seguir treballant, i que si ningú no em vol donar feina, perquè a més tinc ja seixanta anys, això és problema meu (?). I encara n´hi ha qui em vol convèncer que jo em crega aquesta democràcia ?.

Fa un temps enrere me´n vaig assabentar que aquesta Generalitat va aprovar de concedir 900000 euros a l´Església en concepte de les despeses religioses a l ´atenció dels malalts. Això sí! i l´Amèrica Cup´s, i el Circuït d´F1, i la visita enguany passat del Papa a aquesta ciutat, on veges tu, el malpudent baf a ·dreta folkfeixista- ho amara tot, des de La Seu Arquebisbal, passant per l´Ajuntament i el Palau de la Generalitat; però a mi que sóc un pobre desgraciat...

N´hi ha com per cagar-se en tot!

Vaja!, em pensava que havia perdut aquest blog;un malware malparit que no me´l puc traure de damunt em va interrompre de sobte ara fa dos dies. No sé ben bé si algú em llegirà mai sobre tot això que escric (?). Si algú ho feia ja se n´haurà adonat que sóc valencià; no cal ser-ne massa llest!. I ho dic això, perquè ací per a desgràcia del poble valencià sempre "moll" com ens va titllar als valencians aquell vàlid jacobí del rei Felip IV, el comte-duc d´Olivares; artífex a contracor de la independència de Portugal, l´aixecament popular dels segadors a Catalunya i posterior venda d´El Rosselló català al cardenal Richelieu;- ara tenim "un virrei" al qual se li´n fot un pet si per ací som valencians o què som. És clar que parle de l´Honorable President de la Generalitat Valenciana, que fins ahir mateix com qui diu, escopia gargalls i gripaus contra tot allò que li sonara a català. I ara mireu-se´l! Vol acostar-s´hi a Catalunya per fer "negoci" polític -s´entén!- I és que en qüestions de butxaca....; "qui ha dit que jo sóc anticatalà, i que no m´estime Catalunya? ". El feixisme sol jugar molt a fer canvis sobtats d´aquesta mena per tal de seguir gaudint dels plaers del poder. Encara no fa molts anys alçaven el braç dret enlaire ferms i pit enfora i cantant el Cara al Sol -i encara ho fan de mig amagat, vos ho dic jo que vaig poder-me infiltrar entre ells, el PP, en un poblet castellonenc- i juraven la seua "inquebrantable lealtad al Caudillo", i als pocs dies de la mort del cabdill feixista, n´eixien demòcrates com a bolets per les goles dels vells búnkers que van abandonar tot corrents. Ara ja ho estem veient quina de ganivetades traïdores se n´estan fotent al PP, i tot perquè van perdre unes eleccions. El Rajoy, se´n vol desfer dels "vells senadors", els quals en adonar-se´n de la jugada traïdora, ara conspiren tot buscant un "Brutus" que li fota la ganivetada al cor; qui hi serà?.

...més paraules

2008-05-16T17:48:00+00:00

Com se sol dir, estic fet un autèntic caos pel que fa a l´organització i orde del meu món personal. Solc fer sovint coses que després no me´n recorde on les he desades; després un dia, de sobte, hi apareixen, i llavors el cap se me´n fa un embolic. Això ara a la meua edat se´m fa que ja no té remei. Dic això, perquè darrerament m´he passat dies tot escorcollant on dimonis m´havia deixat la clau d´aquest blog de "La Coctelera" on ja fa prou de temps que me´n vaig subscriure, i de sobte se m´ha obert un esquitx de llum al cap, i me´n recordat que fa uns mesos que vaig haver de formatejar el meu ordinador i moltes de les dades que hi tenia desades les he acabades perdent. Bé, ara sembla que ja he pogut resoldre aquest petit problema. Però tanmateix se m´acut de pensar, - com que tinc ja seixanta anys- si no m´estarà afectant ja l´Alzheimer aquest o com se´n diga (?). I és que si n´ha res que almenys fins ara n´ha estat una de les meues poques virtuts de la qual jo puga gloriejar-me davant els altres, aquesta ha estat la meua memòria, però ja es veu que el pas del temps sempre acaba fent estralls més tard o més d´hora en les nostres miserables vides humanes.
Ara tinc un munt d´idees al cap sobre les quals m´agradaria escriure, però com ja he dit adès; sóc prou indisciplinat i no sé portar un orde de les coses com caldria; potser serà per això que des de ben jove he manifestat aversió per l´orde polític i social establert (?). És veritat; mai no he pogut estar d´acord amb l´Autoritat, i és que de xiquet vaig estar-me reclòs en un d´aquests internats de l´anterior règim polític de -trista memòria per a mi- on anàvem a parar els fills de les misèries de la guerra que feia molt pocs anys hi havia hagut a Espanya, on això d´obeir era un Manament Sagrat. Bé, ara no em voldria esplaiar ara i ací tot evocant aquells temps maleïts com va escriure aquell anomenat escriptor alemany Heinrich Böll -em pense que se´n deia-. Ja n´hi ha gent que sobre això en sap escriure millor que jo, i segurament tenen històries més fotudes i miserables per a contar que no pas jo !

primeres paraules

2007-11-06T08:00:53+00:00

La veritat és que no sé com puc començar aquest blog, ni tampoc si seré capaç de dur-lo a terme - no en tinc gens d´experiència, per no dir-ne cap ! - En principi he de dir que jo, atès la meua formació cultural i política duta a terme entre el carrer, els llibres caiguts a l´atzar a les meues mans de forma "anàrquica" i les influències preses ça i lla al llarg d´uns quants anys de la meua fotuda vida (?); doncs un dia ja llunyà vaig prendre la decisió de comprometre´m a fer servir la llengua "que per natura i per dret em correspon- cada vegada que això em fóra possible (?). Bé, però això no vol dir que jo vulga fer servir aquest blog per parlar d´aquestes qüestions de forma obsesiva, i més en aquests temps que corren tan fotuts segons el meu parer, ací a Espanya on sembla que s´ha obert la veda per part de l´ultranacionalisme espanyol de dretes a la cacera dels "petits nacionalismes" tancats amb pany i clau per la Constitució Espanyola. Jo no em cosidere pas cap polític; sóc algú que m´agrada pensar per mi mateix encara que això fota a més de quatre, i sense cap dubte no estic dispost a que se´m vulga confondre amb una esborradissa taca en l´envitricoll de la masa, que vés per on, sempre és qui acaba rebent tots els cops i els bacs en nom de la Pàtria(?). Continuarà....