No ho sé com s´ho fa la gent per tal de tenir amics! jo, pràcticament que ja no em queda cap, i ja no en sé fer de nous, ni aci mateix al poble on ja porte vivint tres anys llargs, ni tampoc a l´internet; me n´he fet vell, o si més no, me n´estic fent! També l´existència que he hagut de portar durant els últims anys de la meua vida no han estat precissament els més adequats com per establir relacions socials duradores; tard o d´hora he hagut de marxar a la recerca d´un altre mitjà de vida de l´indret on en un principi potser m´hauria agradat de romandre´n; és cert també que el meu físic i la meua butxaca m´han fotut molt sovint; i ara com que he agafat de fa anys aquest complexe que no sé m´acut com anomenar-lo, de que em fa vergonya - o fins i tot, por- d´atansar-me a la gent que no conec, i suporte mol malament les mirades "crítiques" de la gent encara que a primer cop d´ull semble que no m´afecten gens, doncs, tampoc, ni per aquest mitjà que és l´internet m´atrevesc a voler fer d´amics; ni de fotos meues personals vull pujar-ne! No vull que ningú desconegut puga veure´m talment sóc; ja en tinc prou d´haver d´eixir al carrer per necessitat i veure que no em miren precissament pel meu físic. Quan hom diu que la bellesa del cos no té massa importància, això queda mol bé, però la realitat és ben diferent!. Ja veus, que ni vull ficar-me en cap xat, perquè senzillament em fa vergonya de dir no sols l´edat que ja tinc, sinó a més, que algú em demane una foto per tal de coneixe´m!

Sé que hui, no és un dia dels millors per a mi, i no vull dir amb això que els altres dies siguen gens bons; però talment m´estan passant les coses, hui encara em sent molt més fotut que de costum.

Definitivament, no tinc més remei que recloure´m en mi mateix, i esperar-me a que vagen passant els dies, els mesos i els anys...que de tota manera ja no deuen ser molts atès l´edat que ja tinc i la malaltia crònica que patesc.